Chapter Text
A la biblioteca silenciosa de Hogwarts, Harry Potter passava pàgines sense llegir-les de debò. El pes de la guerra ja havia quedat enrere, però encara hi havia ferides que no sabien com tancar-se. Va aixecar la vista quan va sentir passos indecisos.
Era Draco Malfoy.
No hi havia burles ni orgull als seus ulls, només una mena de cansament sincer. Es van mirar en silenci, com si tots dos recordessin massa coses alhora: enemistats, errors, paraules dites amb ràbia quan encara no entenien el món.
—Puc seure? —va preguntar Draco, amb una veu sorprenentment suau.
Harry va assentir.
Van començar parlant de llibres, després de classes, i sense adonar-se’n gens, de pors. Draco va confessar el pes d’un cognom que no havia triat; Harry, la solitud de ser sempre “l’escollit”. Entre frases trencades, va néixer una complicitat fràgil però real.
Quan les seves mans es van tocar per accident sobre la taula, cap dels dos es va apartar. El silenci ja no era incòmode: era càlid, ple de possibilitats. Draco va somriure, tímid, i Harry va sentir que alguna cosa dins seu encaixava per fi.
Potser no podien canviar el passat. Però aquella nit, sota la llum tènue de la biblioteca, van entendre que el futur encara els permetia estimar-se —amb cautela, amb esperança, i amb la certesa que fins i tot els enemics poden trobar-se a mig camí. ✨